SANTA BARBARA
Localització | Sala de les Campanes |
---|---|
Diàmetre | 65 |
Altura bronze | 49 |
Vora | 6 |
Pes aproximat | 159 |
Fonedor | CORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO) |
Any fosa | 1803 |
Descripció | Compta la campana amb aquesta inscripció al terç: «# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #»; indicant l’advocació a la que está dedicada, en aquest cas a la patrona dels campaners i protectora contra les tronades, i l’any en que va ser fosa. Finalment al mig trobem el nom del fonedor: «PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO». |
Terç | (2 cordons) «# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #» (2 cordons) |
Mig | (00) (Creu decorada i amb pedestal) (06) (Querubí) «PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO» |
Mig peu | (3 cordons) |
Tocs tradicionals | Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
Tocs actuals | Volteja i repica automàticament. A més toca els quarts. |
Truja | Fusta EMERC |
Estat original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
Estat anterior | La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu. |
Estat de conservació | L’estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
Mecanismes per tocar | (09) motor d’impulsos, electromall |
Actuacions | Va ser fosa l’any 1803 per Pedro del Corral, campaner natural de Isla, que pertany a la població càntabra d’Arnuero, ubicada a la comarca de La Trasmiera. Aquesta és una zona famosa per ser cuna de desenes de fonedors de campanes que treballaven de manera ambulant per tota Castella, arribant alguns d’ells a la zona de Llevant. En aquest cas Pedro del Corral va estar actiu per Castelló entre 1799 i 1803. Rastre de la seua activitat són les campanes conservades a les localitats de La Llécua (Morella), Cortes de Arenoso, Toga i Almassora; a més aquestes dos poblacions hi ha campanes del mateix any que aquesta, com a resultat del seu pas itinerant. Suposem que la campana es va fondre en algún corral del poble, com era habitual, sent beneïda i pujada al campanar.Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l’any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d’impulsos i electromall. |
Actuacions urgents | |
Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l’inici dels treballs. |
Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notes | Compta amb una plaqueta conmemorativa: «LOS FELIGRESES / DE LA PARROQUIA / SAGRADA FAMILIA» |
Leave a Reply