SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 79
Altura bronze 58
Vora 8
Pes aproximat 285
Fonedor ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1920
Descripció Compta al terç amb aquesta incripció: “# SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN LA CAMPANA VIEJA SE FUNDIO EN EL AÑO 1783 / Y LA REFUNDIERON EN EL AÑO 1920″. En primer lloc trobem la triple advocació de la campana, dedicada a tres importants sants de la devoció local (Sant Sebastià a més és el patró). En segon lloc és poc habitual que indique la data de la campana anterior, limitant-se normalment a indicar la de la nova. Aquest fet permet saber que la present campana és el resultat de la refosa d’una anterior de 1783. Finalment al mig trobem la marca de fàbrica: “VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C.an TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID”.
Terç (2 cordons)
“# SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN LA CAMPANA VIEJA SE FUNDIO EN EL AÑO 1783″
(cordó) (cenefa de flors) “Y LA REFUNDIERON EN EL AÑO 1920″
(garlanda vegetal)
Mig (00) (Creu amb pedestal i querubí)
(03) (anagrama de Jesús i querubí)
(06) (monograma de Maria i ramet)
(09) (marca de fàbrica) “VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C.an TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID”.
Mig peu (2 cordons)
(cenefa de flors)
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta EMERC
Estat original Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat de conservació L’estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Mecanismes per tocar (09) motor d’impulsos, electromall
Actuacions Entorn a 1920 es deuria trencar la primitiva campana, que com indiquen les incripcions de l’actual era una de les campanes fetes en 1783 quan es va fondre un nou conjunt de campanes per al campanar. Per tal de refondre-la va ser traslladada en 1920 als tallers de Vicente Domingo Roses, fonedor natural d’Atzeneta d’Albaida, que havia obert una fundició a València uns pocs anys abans. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l’any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d’impulsos i electromall.
Actuacions urgents
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l’inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes A la truja trobem dos plaques, una amb el logotip de la Caixa Rural de La Vilavella i altra amb el de l’Ajuntament.

Deja un comentario