SANTA BARBARA

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 65
Altura bronze 49
Vora 6
Pes aproximat 159
Fonedor CORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO)
Any fosa 1803
Descripció Compta la campana amb aquesta inscripció al terç: “# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #”; indicant l’advocació a la que está dedicada, en aquest cas a la patrona dels campaners i protectora contra les tronades, i l’any en que va ser fosa. Finalment al mig trobem el nom del fonedor: “PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO”.
Terç (2 cordons)
“# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #”
(2 cordons)
Mig (00) (Creu decorada i amb pedestal)
(06) (Querubí) “PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO”
Mig peu (3 cordons)
Tocs tradicionals Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals Volteja i repica automàticament. A més toca els quarts.
Truja Fusta EMERC
Estat original Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat de conservació L’estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Mecanismes per tocar (09) motor d’impulsos, electromall
Actuacions Va ser fosa l’any 1803 per Pedro del Corral, campaner natural de Isla, que pertany a la població càntabra d’Arnuero, ubicada a la comarca de La Trasmiera. Aquesta és una zona famosa per ser cuna de desenes de fonedors de campanes que treballaven de manera ambulant per tota Castella, arribant alguns d’ells a la zona de Llevant. En aquest cas Pedro del Corral va estar actiu per Castelló entre 1799 i 1803. Rastre de la seua activitat són les campanes conservades a les localitats de La Llécua (Morella), Cortes de Arenoso, Toga i Almassora; a més aquestes dos poblacions hi ha campanes del mateix any que aquesta, com a resultat del seu pas itinerant. Suposem que la campana es va fondre en algún corral del poble, com era habitual, sent beneïda i pujada al campanar.Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l’any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d’impulsos i electromall.
Actuacions urgents
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l’inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Compta amb una plaqueta conmemorativa: “LOS FELIGRESES / DE LA PARROQUIA / SAGRADA FAMILIA”

Deja un comentario